Una altra pandèmia

Roger Granel

Aquest 2020 passarà a la història de l’audiovisual com l’any en el qual es van consolidar les plataformes de consum en streaming, que s’han convertit en la principal opció d’oci a la llar. Les grans empreses del sector s’hi han bolcat de manera decidida i ja s’estrenen directament online les principals sèries produïdes a l’Estat, que esdevenen autèntics fenòmens de massa perquè tothom ja té a l’abast aquestes plataformes. La casa de papel va marcar el camí a seguir: va començar a Antena3 i Netflix la va impulsar per assolir l’èxit mundial. Ara segueixen els seus passos Antidisturbios (Movistar+) o Patria (HBO), per citar-ne només dos exemples. 

Més enllà del seu contingut (que també mereix un anàlisi amb profunditat), aquestes ficcions compten amb una excel·lent realització tècnica (és més fàcil que el talent es manifesti si darrere hi ha un gran pressupost), i han trencat amb alguns tabús, posant davant l’espectador temes poc habituals en les ficcions dels grans mitjans de comunicació tradicionals. El contingut que tracten ens és proper perquè parlen de les nostres històries, però la factura ens recorda molt a l’estil de les ficcions nordamericanes, un peatge (imposat?) per les grans multinacionals de l’entreteniment audiovisual. Aquestes empreses saben que així aquests productes triomfaran arreu del món (on també hi són, de nou, les mateixes plataformes digitals); d’aquesta manera, serà més fàcil per a les multinacionals recuperar la forta inversió econòmica realitzada. Sí, ara hi ha diners que s’inverteixen en ficcions, però aquest capital prové de grans entitats que progressivament van arraconant cada vegada més a les petites empreses locals, que no juguen a la distribució internacional pels temes que tracten ni per la forma de realitzar els seus treballs. Així, es perpetua un model (de qualitat, és evident), però aquesta dinàmica deixa fora altres alternatives que no troben ni l’espai per a la seva distribució ni espectadors que hi tinguin interès.

Com més disfrutem d’aquestes sèries, més s’estén una pandèmia d’homogeneïtzació audiovisual, que fa augmentar la bretxa entre les grans empreses i les petites productores locals. Si la tendència del consum segueix per aquest camí, tindrem bons productes i algunes (poques) empreses molt riques, mentre nosaltres ens homogeneïtzem cada vegada més i, d’aquesta manera, empobrim sense adonar-nos-en la nostra riquesa cultural. 

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies