Sandra Vilaseca

Transitar i transformar, dos eixos de vida

Entrevista a Sandra Vilaseca, membre del col·lectiu LGTBIQ+ del Poblenou

Marina Ballester

 Fa 21 anys que la Sandra Vilaseca va arribar al Poblenou des de Santa Coloma de Gramanet i va arribar per quedar-s’hi. Tant és així que, als seus 39 anys, la Sandra es defineix com una activista transfeminista, independentista de base, vegetariana i castellera de la colla de castellers de Barcelona, perquè la seva vida no la concep sense “fer barri”, en certa manera. Ben entrada l’edat adulta, Vilaseca va emprendre el camí de transitar per decidir viure com ella volia i com se sentís a gust, ja que com ella diu: “viure vol dir prendre partit”

Quan superes la por al “què dirà la gent” és quan tens la força adequada.

Sandra, com i quan t’adones del teu gènere?

Tot i que jo ja en tenia consciència amb 15 anys aproximadament, ha esdevingut un autèntic patiment personal, al qual s’hi afegeixen un cúmul de sensacions afectives i d’expressió de gènere contradictòries.

Què és el que et va fer decidir realitzar el trànsit? 

El clic definitiu per decidir iniciar el trànsit va ser adonar-me de la buidor que sentia per por a les reaccions de molta gent del meu entorn, sentiment que carreguem la majoria de persones trans. Cadascuna té els seus tempos i els meus van ser força llargs i feixucs. Tot i això, penso que van ser els tempos adequats tenint en compte que emocionalment no em sentia prou forta. Quan superes el temor del “què dirà la gent” és quan comences a tenir la fermesa adequada.

Has viscut episodis de repressió o autorepressió pel teu trànsit?

Sí, sobretot al principi en l’entorn laboral. Heu de saber que, tot i que sé que crida l’atenció després de tot l’activisme Trans que duc a terme, una de les meves prioritats és viure com una dona més. I el fet de ser una dona d’alçada, és un cànon que ajuda a episodis transfòbics per l’expressió, però per sort, tret dels de la feina, n’he viscut pocs. L’autorepressió venia abans de transitar, ja que tens por que se’t llegeixi com desitges.

Llavors, t’has vist dificultada i amb problemes laborals per aquest tema?

I tant! He perdut dues feines: a una em van acomiadar quan vaig començar el trànsit i a la segona, després de patir atacs transfòbics per part de les meves “companyes” de feina, vaig decidir que era el moment de fer un canvi radical!

I com estàs ara, Sandra?

Afortunadament tinc una feina fixa i estable com a xarcutera a un supermercat del Grup BonPreu, al centre de Barcelona. Tot i això, espero que en un futur les veïnes del Poblenou em puguin trobar a l’establiment de Llull. És un petit objectiu personal.

Actualment de quina  forma estàs implicada al barri?

Abans de transitar tenia una vida activa i enormement social al barri. Vaig estar implicada a entitats com la colla de gegants del Poblenou, a la colla del drac, vaig ser sòcia de l’Octubre, i un cop vaig començar el meu trànsit vaig prendre part de La Filadora. Mitjançant el meu bagatge associatiu al barri, vaig contactar amb diferents companyes i vam crear el col·lectiu LGBTIQ+, el qual estem tot just arrencant i que esperem que esdevingui un punt de suport per a tot el col·lectiu al Poblenou.

Per què creus que és important fer barri?

Fer barri és cabdal per teixir sinergies i complicitats amb la gent. Que les veïnes del barri ens mantinguem amatents i organitzades davant de tota amenaça que es pugui rebre. Juntes totes les veïnes del Poblenou serem més fortes. El barri ha de ser un espai de convivència i suport mutu entre totes.

Calen espais de cures en clau LGBTIQ+ al nostre barri, en clau interseccional i sense distinció de gèneres i binarismes

També, una altra implicació que tens al barri és la política, ja que formes part de la CUP Sant Martí. Per què vas decidir presentar-te?

Perquè crec que ara i sempre cal defensar els drets Trans i LGBTIQ+ en clau local, però en acció nacional. Aquella màxima del “pensa globalment, actua localment”. És una de les claus per defensar els drets transfeministes i LGBTIQ+ des de baix i des de l’esquerra, ja que les classes populars som la força per canviar-ho tot.

Sandra Vilaseca es defineix a si mateixa com activista transfeminista, independentista i vegetariana. Font: Sandra Vilaseca

I què creus que pots aportar en temes de gènere dins del partit?

Tinc clara una cosa, que en temes de gènere a l’esquerra independentista ens cal obrir el meló de la igualtat real entre dones cisgènere i dones trans, ja que sé que moltes companyes ens veuen com rivals, en comptes de veure’ns com una més. Podria afegir que he renunciat a privilegis que tenia abans de transitar, uns privilegis que tenen els homes i als que les dones trans renunciem perquè no sentim com a nostres.

També has explicat que vas crear juntament amb altres companyes el col·lectiu LGTBIQ+ del Poblenou. Com va ser aquest naixement?

El col·lectiu va sorgir de la necessitat de tenir un espai de suport i confort entre persones LGBTIQ+ del nostre barri, independentment del nostre gènere, expressió d’identitat o orientació sexual. Un espai on totis, ja siguem persones cisgènere o trans, siguem lliures d’expressar la nostra manera de ser i estimar.

Que creus que pots aportar tu com a Sandra en ell?

Més que què puc aportar jo a Poblenou LGBTIQ+, em dic què pot fer el col·lectiu per a mi, ja que a molta de la gent del col·lectiu la tinc identificada i pot servir com a recurs de suport per a moltes coses. Calen espais de cures en clau LGBTIQ+ al nostre barri, en clau interseccional i sense distinció de gèneres i binarismes.

Quines activitats teniu previst fer?

Volíem fer un acte/acció pel 31M, però la por de patir un atac transfòbic i la falta de gruix com a col·lectiu ens va tirar una mica enrere i vam decidir agafar-nos-ho amb més calma. 

I quanta gent sou actualment?

Si no m’erro una vintena de persones, però estic segura que en serem moltes més.

Sandra, creus que, com has fet un trànsit, podries ajudar a gent del col·lectiu o que es posin en contacte amb ell?

Crec que totes les persones que formem Poblenou LGBTIQ+ tenim moltes coses a dir, a fer i a aportar tant a nivell de barri com a nivell de dins el col·lectiu. Ho faríem de bon grat. La nostra experiència pot ser una font de llum molt important per a moltes persones.

Sandra Vilaseca davant del Mural dels Feminicidis. Font: Sira Seral

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies