Tic-tac Can Ricart

Albert Martín

Can Ricart continua en perill. Des que l’any 2000 l’Ajuntament va aprovar el pla 22@, fet que va afectar 115 illes del Poblenou, Can Ricart ha esdevingut l’episodi més funest. El pla condemnava a l’extinció el conjunt industrial ubicat entre els carrers Bilbao i Marroc entre els anys 1852-1855. L’any 2004 hi coexistien 34 petites i mitjanes empreses de diversos sectors, amb prop de 240 treballadores i un centenar d’artistes. Enguany hi resisteixen el Casal de Joves, la Fàbrica de Creació Hangar i el local Perequartu.

L’any 2005 la plataforma Salvem Can Ricart el va aplegar veïnat, treballadores i empresaris amb l’objectiu de mantenir l’activitat econòmica, llocs de treball i patrimoni industrial. Malauradament, les plusvàlues de la requalificació del sòl van accelerar l’expulsió d’empreses i treballadores el 2006. El propietari, Frederico Ricart, marquès de Santa Isabel, no va renovar els contractes de lloguer, va indemnitzar els de renda antiga i en va desallotjar els resistents. En canvi, la protecció patrimonial va sortir-ne reeixida el 2008, però ja quan només era un recinte sense vida. I pel camí un incendi provocat, una amenaça de querella per lucre cessant i la compra municipal de la meitat del recinte, però sense preservar-ne el sistema energètic soterrani que feia d’ell un Bé Cultural d’Interès Nacional.

Cal omplir de vida Can Ricart. I això només es fa a partir de projectes o serveis que responguin a les necessitats socials i quotidianes del veïnat. Començant per l’obertura d’una cantina i l’ampliació d’usos juvenils i d’educació en el lleure a la Nau annexa, tal com indiquen les entitats veïnals. Can Batlló, a la Bordeta, és un exemple de recuperació veïnal on des d’un ateneu i una biblioteca popular han transformat el recinte en un viver de cooperatives i de petita economia. A la Fabra i Coats, a Sant Andreu, s’hi han ubicat equipaments que omplen el recinte de vida diària com ara escoles bressol, escoles d’educació primària i un institut. Can Ricart no necessita grans projectes “innovadors” que acabin fracassant com la “Casa de les Llengües” o el “Campus de les Arts” de la UB, necessita donar ús i servei al veïnat que l’envolta i que porta 20 anys patint l’especulació urbanística. 

Estat de Can Ricart l’any 2005 durant les protestes de la plataforma Salvem Can Ricart contra el tancament, expropiació i enderrocament parcial d’empreses. Font: Arxiu Històric del Poblenou

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies