No hi cap la vida en el seu món

Sindicat d’Habitatge del Poblenou

 El passat dijous 31 de març el SHED (Sindicat d’Habitatge de l’Eixample Dret) va convocar al carrer del Taulat per evitar un desnonament al Poblenou. El SHED va acollir aquest cas mentre el SHP9 (Sindicat d’Habitatge  del Poblenou)  estava reorganitzant-se en assemblees tancades. Un cop allà, tot i la poca gent que érem a la porta, el SHED va estar negociant amb la propietat: procuraven evitar el desnonament d’una mare embarassada de vuit mesos i el seu home. A més, la casa és  al carrer Taulat número 6 i és un dels primers habitatges del Poblenou. Es vol enderrocar per  complir amb els espais verds que legitimen el pla urbanístic del 22@. Una vella cançó que fa temps que sona al Poblenou i que ressona per tot el país: per complir amb un pla urbanístic que satisfà unes necessitats empresarials, s’expulsa a les veïnes més  vulnerables i s’enderroca el patrimoni sense més miraments. 

Quan la propietat no va voler accedir a la petició de l’Ajuntament d’allotjar la dona embarassada durant  dues setmanes, les que hi érem vam haver de defensar la casa. De sobte, van aparèixer dos furgons de policia i van  arribar-ne uns quants més que esperaven al carrer del costat. El desplegament policial que es va organitzar  per a desnonar una dona que estava a menys d’un mes de donar llum espantava. Va ser llavors que la Brigada Mòbil va començar a identificar a les militants i veïnes que es trobaven davant de la porta. Tot i que érem poques, calia intimidar. Sempre s’obvia que qui pateix les conseqüències d’un desnonament sempre són  les persones en situacions summament vulnerables. La imatge dels antiavalots entrant per la porta per sentenciar la vida de dues persones i d’un barri sencer ens acompanya massa, darrerament. 

Per altra banda, divendres 1 d’abril una companya del Sindicat (SHP9) ens avisava  de la presència de la policia al seu habitatge. Vivia en un pis d’un bloc propietat de Blackstone amb el seu fill de quatre anys; un  fill amb necessitats psicològiques especials i bronquitis crònica. Des del Sindicat es va fer una crida al barri  per tal de fer costat a una companya que estava patint xantatge i intimidació per part dels Mossos i, també, d’una persona que es presentava com la propietat i alhora, contradictòriament, com a titular d’un contracte de  lloguer en aquell pis. Aquesta persona ho al·legava amb documents inexistents, fet que portava a la policia a augmentar cada cop  més la coacció i les amenaces de fer fora, a la força i aquella nit, a la nostra companya. Quan ella va decidir  abandonar l’immoble, en part per no exposar el seu fill a una situació violenta, es va trobar, amb la resta de  veïnes i companyes, que apareixia la Brigada Mòbil. Més d’una vintena d’antiavalots van baixar porra en mà  i van acorralar a totes les que estaven davant de la porta, entre elles a la mare, mentre el seu fill de quatre  anys estava al mig dels cops. La insistència de companyes per apartar al nen d’aquella situació va ser  menyspreada per part de la policia. Violència, identificacions i tècniques d’extorsió amb l’objectiu de fer fora d’un pis, a la  una de la matinada, a una dona amb el seu fill malalt, quan la temperatura al carrer era de 5 °C. 

En dos dies ens trobem dos desplegaments policials desmesurats per sentenciar la vida dels qui pateixen  la precarietat. Dos desplegaments que, com tots, són desmesurats i innecessaris, que militaritzen el barri i  que lluny de voler reprimir una acció en concret, volen servir d’exemple per totes aquelles persones que  s’acosten a un sindicat d’habitatge amb la intenció d’exigir una vida digna i que s’exposen, dia rere dia, a les  repressions d’un sistema que només defensa els interessos d’uns pocs. Un pla urbanístic i un fons voltor que  enfonsen la història d’un barri a través de la violència i l’expulsió de les seves veïnes. No hi cap la vida en el  seu món. Per això, quan veuen moviments autorganitzats que prenen força, se senten intimidats i despleguen  la repressió més despietada. Però justament per això no deixarem de sembrar vida, de defensar els nostres  barris i d’organitzar-nos entre les veïnes.

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies