Josep Maria Monferrer ha conservat els 15.000 documents d’història del Camp de la Bota i la Mina en un petit local al carrer d’Orient, a Sant Adrià del Besòs. Autor: David Melero

Les històries de vida del Camp de la Bota i la Mina, a l’Arxiu Municipal de Sant Martí

Més de 10.000 documents i 4.000 fotografies del Camp de la Bota i la Mina que ha recollit l’educador Josep Maria Monferrer al llarg de 50 anys s’incorporaran a l’arxiu municipal

Mercè Terès Magrí

L’Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina es troba al carrer d’Orient de Sant Adrià del Besòs. En uns petits baixos d’uns 60 metres quadrats, Josep Maria Monferrer ha acumulat, al llarg de gairebé 50 anys, 15.000 documents i imatges d’història del Camp de la Bota i de la creació, lluites i transformacions de la Mina. Només entrar a l’arxiu, fotografies i cartells penjats per totes les parets et roben l’atenció, i Monferrer, als seus 80 anys, et pot explicar la història que hi ha darrere de cada una d’elles. 

“Fa 50 anys que visc aquí”, sentencia. Activista, educador i pedagog, Josep Maria Monferrer va estudiar a Barcelona, on va conèixer al que va ser el seu professor i referent, l’escolapi Francesc Botey. Botey va dedicar part de la seva vida en portar la “pedagogia de l’oprimit”, del filòleg Paulo Freire, a les barraques del Camp de la Bota, on feia classes i impulsava l’alfabetització a través de la participació social. Arran de la seva amistat, Monferrer es va anar implicant en la denúncia de la marginació i els abusos que patien els barris de barraques: “Em van obrir molt els ulls, vaig cremar les meves llicenciatures i vaig aprendre una altra escola, l’escola dels pobres”. 

Un arxiu fet en xarxa

Als anys 70, quan van erradicar els barris de barraques, es va crear el barri de la Mina i Monferrer se n’hi va anar a viure. El 1985 va ser escollit director de la primera escola: Tirso de Molina. “De director em van fer dimitir arran de la meva metodologia, però m’hi vaig quedar de professor fins que em vaig jubilar”, explica. A l’escola va ser on va començar a recollir imatges i documents. “Ensenyava als infants a preguntar a les famílies d’on eren i com havien arribat fins aquí, que aprenguessin el seu context. Un dia, per fer-los aprendre les províncies d’Espanya, vaig demanar-los que em diguessin d’on venien les seves famílies i em van portar informació molt valuosa. La vam posar en un mapa d’Espanya i se les van aprendre totes. Va ser la millor època de la meva vida”, narra l’educador gairebé entre llàgrimes. 

El boca-orella va fer la resta, i la gent del barri va anar apropant-se a Monferrer per portar-li fotografies, documents i històries de vida. “No t’imagines la quantitat de gent del barri de les barraques del Camp de la Bota de qui tinc històries. La gent estava entusiasmada per poder explicar la seva”. Quan es va jubilar, l’activista es va dedicar a organitzar tot allò que havia recollit al llarg de tants anys, un fons de més de 10.000 documents i 4.000 imatges. Visitar el petit local on ho té tot organitzat és, com a mínim, aclaparador. 

Fotografia de tres joves que feien el servei militar al Camp de la Bota. Font: Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina

Una de les històries que ens detalla és la que hi ha darrere d’una fotografia de tres joves fent el servei militar que té penjada en una de les parets. Ens entrega una còpia en format digital amb un pendrive que treu del seu ordinador sense dubtar ni un segon de cada passa per fer-ho.

“A mi un dia m’arriba un paquet amb aquesta fotografia i una carta. L’escriu el jove de l’esquerra de tot, que conta que havien arribat aquí per fer el servei militar, durant els afusellaments davant el parapet del Camp de la Bota. Quan hi havia hagut afusellaments, els feien netejar la platja plena de sang. El jove del mig es va suïcidar quinze dies després de saber que havien afusellat el seu pare, pres del bàndol vencedor de la guerra civil, i el de la dreta va morir de càncer”.

La integració a l’Arxiu Municipal de Barcelona

Un dels problemes que ha tingut l’arxiu pel que fa a la conservació dels seus materials ha estat el mal estat en què es troba el local. Monferrer denuncia l’actitud de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, que considera “‘d’aïllament”: “Jo sempre he sigut molt crític i dels tres alcaldes anteriors no n’ha vingut cap”. 

Finalment, serà Barcelona qui incorporarà la totalitat del material. Quan l’Arxiu del Poblenou va començar un cicle de xerrades sobre la història del barri, van convidar-hi Monferrer, amb qui comparteixen gran part de la història que expliquen i va ser allà que van  descobrir tot el material que tenia. “Em van posar en contacte amb uns tècnics de l’Ajuntament que van venir a visitar l’arxiu i em van proposar incorporar-lo al municipal”, afirma Monferrer. Quan des de l’Arxiu Municipal de Sant Martí li van fer la proposta, no s’ho va pensar dues vegades. 

L’accés serà lliure i gratuït i es farà una tasca de recuperació de les fotografies malmeses. Entre d’altres, s’hi podrà veure el “llibre d’actes dels alumnes de l’escola Castella”, documents de la filmació de la pel·lícula Claroscuro, cartells sobre reivindicacions de l’Associació de Veïns del polígon de la Mina dels anys 70 i 80, i fotografies i diapositives sobre el Camp de la Bota i la creació i transformació urbanística de la Mina.

Josep Maria Monferrer ha conservat els 15.000 documents d’història del Camp de la Bota i la Mina en un petit local al carrer d’Orient, a Sant Adrià del Besòs. Autor: David Melero

La Mina, perifèria de dues ciutats

L’Associació Arxiu Històric i Centre de Documentació de la Mina i del Camp de la Bota és fruit de la voluntat de reconstruir la història del que ha estat un barri “perifèric de dues ciutats”, d’explicar la història “d’un món petit i marginat”. “Del món de la pobresa i la marginalitat hi ha molt pocs arxius a Barcelona. Tenim molt bon material sobre les classes mitjanes i altes, però molt poc sobre barris com la Mina”, afirma l’educador. 


Josep Maria Monferrer també ha col·laborat en altres projectes d’especial rellevància com el Centre d’Estudis Sant Martí de Provençals o el Parapet de les Executades i Executats, una peça de memòria històrica al parc del Fòrum.

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies