La Salut mental, el que més preocupa a l’assemblea de joves de 4 cantons

L’organització ha arrencat aquest any i ja ha esdevingut un dels pilars juvenils del barri

Jaume Martin Raya

L’Assemblea de Joves de 4 cantons convida a pensar que cal replantejar els tòpics sobre la joventut. Els anhels de llibertat es canalitzen amb l’organització, no volen dedicar els seus esforços a aconseguir oci sinó a lluitar per una millor salut mental i per res del món es mostren eixelebrades, es mostren tranquil·les. És per això últim que prefereixen que en aquesta entrevista no es doni cap nom seu ni se les vegi en cap imatge, per una precaució antirepressiva més que sensata. De fet, si inclouen “joves” al seu epítet és perquè ho són i perquè cal reivindicar-ho davant els estereotips que conviden al paternalisme.

En un institut que compta amb dues comissions que el centre disposa perquè que joves reflexionin en caràcter seminarista sobre feminisme (en una comissió mixta on hi ha el mateix nombre de nois que de noies) i ecologisme. L’origen de l’assemblea va inequívocament lligat a aquestes comissions “creiem que com a joves tenim molts més eixos que travessen la nostra realitat, a més sentim que aquestes comissions són excessivament tutoritzades, vorejant sovint el paternalisme”. En definitiva, les comissions de feminisme i ecologisme “es quedaven petites”. Algunes de les seves membres segueixen sent part d’aquestes comissions i afirmen que, en l’àmbit institut, mantenen una “feina paral·lela”.

Però no només era un tema d’espai –metafòric– també de praxi. Afirmen que l’assemblea, que es reuneix un cop a la setmana, els permet més velocitat en la presa de decisions i no tenen límits autoimposats. “Fem acció directa no violenta”, i afirmen que ja han comprovat, en les escasses setmanes que fa que existeixen, que les accions que fan des de l’assemblea les aproven més ràpid, són més efectives i tenen més impacte.

La joventut de l’assemblea, independentment de l’edat de les integrants, porta a tenir més present que mai el debat constant per definir-se. Tenen postulats ideològics als quals s’adhereixen obertament, com ara el feminisme, l’ecologisme, la lluita del col·lectiu LGTBIQ+, la defensa del català i l’antifeixisme. Reconeixen que alguns estan encara per definir i que segurament n’incorporaran més, així com tindran debats sobre la no violència, de la que fan bandera, deixant clar que “pintar, encartellar i l’autodefensa no són violència”.

Amb una curta existència, ja han hagut d’assumir accions com la campanya del 8M, en la qual van fer gala de gran organització amb la resposta davant l’atac feixista que van patir. Tanmateix, la creació de l’assemblea també va servir per respondre al desnonament d’una família d’una membre “gràcies a l’assemblea em vaig sentir molt abrigallada, sentia suport de tot l’institut i no només per part d’alumnes”.

El seu futur immediat gira entorn de dos grans reptes: ampliar la base, ja que reconeixen que és molt necessari perquè l’assemblea pugui perdurar en el temps: “L’any que ve algunes potser canviem d’institut i no per a això volem que deixi d’existir l’assemblea, és per això que considerem tan important l’organització de l’estructura –cada membre té tasques definides– i volem obrir l’assemblea a més gent”. A més a més, cal afegir la constant batalla contra el paternalisme, que també actua com a agent de desgast. Només una persona de l’assemblea combina multimilitància i asseguren percebre una bona rebuda de la seva assemblea per part d’altres entitats –tot i que l’institut els ha facilitat un espai quan ho han necessitat, també han pogut accedir a espais cedits per altres entitats del barri–, però el paternalisme sempre hi és i juga en contra “engegar una assemblea de joves i mantenir-la és més difícil que no altres tipus d’espais. També palpem que a les assemblees de joves no se’ls dona tant de pes”.

La seva gran propera campanya té un tema molt definit: la salut mental: “volem parlar del tema, volem que es tracti com és degut. Ho hem suggerit a l’institut per totes les vies existents, però fan cas omís “La salut mental dels i les joves és el gran tema ignorat. Abans de la pandèmia encara teníem el recurs d’una psicòloga al centre, ara no ha desaparegut del tot, crec que ve alguns dies, però és com si verdaderament hagués desaparegut”.

Una línia política que volen defensar com a col·lectiu jove davant el barri i el seu centre d’estudis i una propera campanya sobre salut mental. Les seves eines? Acció directa no violenta i les xarxes socials. Asseguren tenir la intenció d’explotar molt les xarxes, ja que pensen que sí que tenen poder de canvi, donen força i aporten visibilitat cap a fora.

Tot plegat amb l’avantatge de ser plenament conscients d’on són i del context on es troben expressen el següent: “sabem que en segons què la direcció del centre ens posarà límits i, si passa, debatrem entre nosaltres i decidirem”. Son coneixedors, també, de l’empenta, l’acció, el suport i l’escalf de tot l’institut.

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies