La Rambla, un passeig amb història

Arnau Bonet Ragel, Arxiu Històric del Poblenou

La Rambla és el carrer per excel·lència del Poblenou. En ella s’hi celebren tota mena d’activitats, fires, actes culturals, festes majors, manifestacions, entre tantes d’altres. És el centre social, cultural i econòmic del nostre barri. La Rambla ha patit molts canvis al llarg dels seus 168 anys d’història.

L’espai que avui en dia coneixem com a Rambla del Poblenou va ser traçat l’any 1853 com a maniobra de revalorització del sòl, per l’arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals, Antoni Rovira i Trias. I es va batejar com a calle del Triunfo. No se sap exactament el perquè d’aquest nom, proposat pel mateix arquitecte: “Como la calle es de nueva formación, podria denominarse calle del Triunfo”. El traçat anava des del Passeig Calvell fins al Carrer Pere IV, en aquell moment Carretera de Mataró.

Durant els anys posteriors, gràcies al canvi polític sorgit de la revolució del 1868 i a l’enderrocament de la fortalesa militar de la Ciutadella, el nombre de fàbriques al barri va augmentar i amb elles, la població. Els nous habitants van anar concentrant-se al voltant del Carrer del Triomf, que es va anar convertint en el nucli social del Poblenou. L’any 1886 va ser urbanitzat com a Rambla, projecte realitzat per l’arquitecte municipal de Sant Martí d’aquell moment, Pere Falqués, i es va convertir en el Passeig del Triomf. A partir de llavors, el passeig va començar a ser conegut popularment com la Rambla del Poblenou.

Malgrat ser projectat com un espai de tranquil·litat i de passeig per als habitants dels voltants, la Rambla no s’ha escapat mai de les mobilitzacions socials que va viure Catalunya a principis del segle XX. Ho tenia difícil per deslliurar-se’n tenint en compte la llarga tradició llibertària i d’associacionisme veïnal.

L’Aliança

L’Aliança va ser una peça clau en la història de la Rambla. El 1880 els socis van recórrer el carrer del Triomf per demanar diners per als aturats. Així doncs, l’any 1896 durant la Guerra de Cuba, i sorgida d’una iniciativa popular, es va fer una  cavalcada de carros guarnits per tal de recaptar diners per als soldats que tornaven de la guerra. 

La iniciativa va aconseguir un total de 5.932,4 pessetes de l’època. L’any 1909, durant la Setmana Tràgica, grups de manifestants van cremar el convent de les monges franciscanes, l’escola de les famílies adinerades del barri i, actualment, el Col·legi Asunción de Nuestra Señora.

A l’inici de la dictadura de Primo de Rivera, una part dels socis de l’Aliança va posicionar-se al costat del partit del règim, Unión Patriótica, fet que va provocar una escissió dins l’entitat. Els escindits van aixecar l’edifici actual del Casino de l’Aliança, que amb els anys ha acabat donant nom a la rodona del davant. L’edifici que hi havia a la Rambla, a la cantonada amb el carrer Wad-Ras (actual Doctor Trueta), va ser conegut des d’aleshores com l’Aliança Vella, fins que va ser enderrocat.

Eren anys convulsos per Catalunya i al Poblenou, un barri que sempre ha defensat els drets socials, la Rambla acollí seus de partits i sindicats, com per exemple el Comitè Republicà Progressista o el Cercle Republicà Nacional. Amb l’arribada de la República es va obrir, al número trenta, la seu de la Unió Republicana.

Durant els fets de maig de 1934, un grup d’obrers que es manifestaven al barri van acabar encerclats per la Guàrdia Civil i detinguts al mig de la rodona del carrer Wad-Ras.

Però no totes les corredisses que hi havia a la Rambla eren per escapar de la policia. Durant aquells anys, l’Aliança organitzava tota mena d’activitats festives; des de jocs infantils, fins a focs artificials, balls i concerts. 

Aquestes celebracions van acabar el juliol de 1936. Amb l’inici de la Guerra Civil, la Rambla es va transformar completament. Durant els primers dies del conflicte, davant del Casino, es va plantar una tanqueta de la FAI, acabada de fabricar a Can Girona. L’edifici de l’Aliança Vella va ser ocupat per les Joventuts Llibertàries, on cada vespre, a través d’un gran altaveu, s’anaven retransmetent les notícies del transcurs de la guerra.

Les monges, igual que durant la Setmana Tràgica, van estar a punt de patir una altra crema del convent. No obstant això, un grup d’Acció Catalana va poder-ho evitar. Va ser aleshores quan l’edifici va passar a ser un hospital de sang. El 1938 Poblenou va patir un bombardeig que va afectar molts edificis del tram de  la Rambla que va des del carrer Taulat fins al carrer Llull.

En acabar la guerra, va prendre protagonisme altra vegada l’edifici de l’Aliança Vella. Es va convertir en seu de la Falange durant els obscurs anys de la dictadura. En aquella època, la Rambla va ser escollida com a passeig de les processons religioses. Per Sant Tomàs, a finals de setembre, es muntaven paradetes de joguines i durant les Festes Majors, atraccions. Al llarg dels anys 50 i 60 les intervencions urbanístiques al Poblenou i a la Rambla van ser escasses. L’any 1953 es van construir els edificis de protecció oficial del Passeig Calvell, destinats en un primer moment a militars. I l’any 1965 es va obrir definitivament la Rambla a l’alçada del passeig Calvell.

En clau veïnal, el 1972 es va fundar l’Associació de Veïns del Poblenou, que va donar molta vida a la Rambla. Aquell mateix any va muntar un estand per presentar un projecte d’escola per al solar on havia estat el Centre de Protecció de Menors. Eren els primers moments de recuperació del carrer com a forma d’expressió veïnal i de transformació social. Llavors va sorgir la campanya “Què faríem sense Rambla?” impulsada pel moviment infantil i juvenil del barri per la por que s’eliminés la rodona de Pallars, fet que podria ser l’inici d’una conversió de la Rambla en una via de circulació ràpida. Des dels seus inicis ha acollit tot tipus de comerç: teixits, alimentació, financer, restauració, botigues de joguines, serveis públics…

A partir de l’any 1975 la Rambla va esdevenir un bullici d’activitats organitzades per l’associació de veïns. L’any 1976 va ser l’escenari d’una manifestació per als obrers de la fàbrica tèxtil S.F Vila. L’any 1978 es va inaugurar a la cruïlla amb Pere IV l’escultura dedicada al doctor Josep Trueta, el cirurgià nascut al Poblenou. L’escultura va ser finançada pels veïns i és obra de Josep Ricart.

En la dècada dels anys vuitanta es van recuperar les Festes de Maig i la colla de gegants. Quan el passeig va complir 100 anys, l’Arxiu Històric del Poblenou va publicar un llibre on detalla tot el que ha viscut el carrer. Finalment, el 1988 el Passeig del Triomf passa a anomenar-se de manera oficial Rambla del Poblenou.


A partir d’aquell moment, amb la nominació de Barcelona pels Jocs Olímpics del 1992, Poblenou va començar a patir una transformació cap a un model de barri més dedicat al turisme que no pas als veïns del barri. La Rambla esdevé una via cap a la platja. El 1998 s’obre la Rambla pel carrer Pere IV; això permet l’ampliació del passeig a allò que és l’actual Rambla “nova”.

Actualment la Rambla continua sent l’eix principal del nostre barri: ple de bars, locals socials i serveis públics. La Rambla s’ha convertit en un lloc de reunió veïnal on es fan les festes majors, fires de Sant Jordi, etc. És el carrer més conegut del barri. Durant la pandèmia l’hem vist molt buida però de ben segur que aviat tornaran a omplir-la les riuades de gent i de nou serà el que sempre ha estat: la nostra essència.

La Rambla del Poblenou l’any 1907. Font: Arxiu Històric del Poblenou

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies