La Nit Màgica de Sant Joan

Úrsula Soler

Sant Joan era una nit màgica per a la mainada. A la tarda, totes les nenes i nens del carrer anàvem a buscar llenya per les cases. Ens fèiem un fart de pujar i baixar escales carregats de llenya…! Volíem que la nostra foguera fos més gran que la de la resta de carrers!

Guardàvem la llenya a les nostres escales, per a que no ens la prenguessin els nens dels altres carrers. Deixàvem dues nenes vigilant. Sempre hi havia alguna bufetada o estirada de cabells per defensar la nostra llenya.

A última hora de la tarda anàvem a buscar petards, piules, pedra foguera, flames, mistos garibaldis, correcames… a mi els petards no m’agradaven, però gaudia molt veient com les altres nenes en llançaven. De muntar la foguera se n’encarregaven els nostres pares. Sent sincera, crec que ells ho passaven millor que la quitxalla!

A Marià Aguiló, hi havia la placeta de Can Arangadé. Allà se celebrava la gran festa, la de la Nit Màgica. Finalment quedava una foguera espectacular, amb el ninot de palla al capdamunt… Impressionant! Quan es feia l’encesa totes les nenes xisclàvem d’alegria i després, silenci. Els espetecs de la fusta cremant i els dimonis ballant pel mig… Un espectacle que no crec que pugui esborrar mai de la memòria!

La coca, les begudes i la música ja estaven preparades per donar pas al solstici d’estiu!

Els veïns del carrer Àlaba 13 i rodalies amb el ninot que cada any es cremava a la foguera de Sant Joan (1965). Font: Arxiu Històric del Poblenou

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies