La cultura popular reclama menys trabes al districte

La Colla del Drac i la Colla de Castellers de Barcelona denuncien les dificultats burocràtiques i administratives que tenen per fer activitats.

Jaume Martin

La Colla del Drac i el cap de la Colla de Castellers de Barcelona han denunciat des del Casal Popular de l’Octubre de Poblenou les dificultats burocràtiques i administratives amb les quals sovint es troben per poder desenvolupar les seves activitats. Ambdues entitats asseguren que si segueixen trobant una actitud de confrontació acabaran optant per tirar endavant les seves activitats sigui com sigui. De fet ja han tingut experiències on han decidit actuar i fer castells o correfocs igualment davant el silenci administratiu.

La denúncia ha tingut lloc en el marc de la taula rodona sobre cultura popular que el casal de l’Octubre va organitzar durant les Festes de Maig. El manifest va expressar la preocupació sobre com la indústria cultural s’ha “menjat” la cultura popular i la seva simbologia. També s’ha fet referència a posicions contradictòries respecte a la cultura popular dins del mateix Ajuntament de Barcelona, com la necessitat de permisos que no sempre arriben per a fer cultura popular. El manifest també reclamava la importància de la cultura popular com a element cohesionador de la societat.

Les entitats de cultura popular exposen com amb l’arribada de Barcelona en Comú a l’alcaldia hi ha hagut un enduriment de totes les dificultats que ja existien i afirmen que “hi ha hagut un canvi en la interpretació dels tècnics de les normatives, s’excedeixen sovint i ha sigut un canvi de criteri sense sentit”.

Imatges: Arxiu Històric del Poblenou

“La pandèmia està sent una excusa per retallar-nos i ofegar-nos encara més”, denuncia en Ramón, cap de la Colla de Castellers de Barcelona. Si bé reconeix que mantenir l’activitat de la colla s’ha vist de totes interrompuda atès que “vivim de la reunió de la nostra massa social, sense ella no té sentit la nostre activitat”. Ramón es queixa que l’Ajuntament més que un element facilitador per sobreviure en un moment tan difícil ha sigut tot el contrari.

Colla castellera i Colla del Drac coincideixen en una conclusió: “els permisos per fer les activitats a vegades arriben, però gairebé sempre cal enfadar-se i lluitar per aconseguir-los, fet que genera un desgast afegit molt gran que no hauria d’existir”.

La Colla del Drac, per la veu del Jaume, és clara: “Ens diuen que no a tot”. L’Ajuntament actua com a fiscalitzador de les activitats que volen organitzar, mentre que a molts altres consistoris arreu del Principat actuen com a col·laboradors per una millor organització de les activitats de la cultura popular.

Tot plegat en un conflicte que agreuja la pandèmia, però que no ve de nou. Ramón i Jaume expliquen que “la visió de l’Ajuntament de la cultura és elitista i cosmopolita. Un exemple és com per Sant Jordi només se’ns permetia fer parades per vendre llibres i flors, un exemple de com tot allò amb etiqueta de cultura que no mogui diners no interessa”.

La Colla del Drac explica com amb els temes de foc sempre hi ha hagut problemes per part de les administracions, sobretot arran de reals decrets i normatives europees. “Des de l’any 1998 que l’Ajuntament no es fa càrrec de la seguretat de les activitats amb foc, quan a molts altres ajuntaments catalans són els qui disposen els mitjans de seguretat”.

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies