La rodona del Casino amb el Casino L'Aliança i el pati de Joncar, al 1988. Foto: Arxiu Històric del Poblenou.

El petit Broadway del Poblenou

Un reportatge sobre els diferents models de teatre que hi ha al barri del Poblenou

Marina Ballester

Tot ésser humà posseeix artèries. Vasos per on fluctua sang amb oxigen que, sortint des del cor, recorren cadascuna de les parts del cos i li donen vida. Així com les artèries són les vies que ens formen a nosaltres, els principals carrers són les artèries d’una ciutat

Els inicis del segle XIX van portar canvis a moltes ciutats europees i dels Estats Units. La industrialització havia incrementat les feines i, en conseqüència, aquestes estaven augmentant considerablement la seva densitat de població. Amb l’objectiu d’ampliar-les, diferenciar els seus espais i fer-ne un lloc més net i habitable, moltes ciutats es van endinsar en diversos projectes de planificació urbanística. Així és com van aparèixer les grans artèries, les avingudes principals on hi havia les connexions més ràpides, els negocis i les institucions referents.

Amb la creació d’aquestes avingudes, els teatres de referència també s’hi col·locaren, perquè el flux de gent que hi circulava ho va propiciar. No és d’estranyar, doncs, que al Poblenou, que compta amb dues grans artèries com són la Rambla i Pere IV, si situessin els teatres principals, com si fos un petit Broadway. Des dels fonaments de barri obrer, els teatres van suposar un espai d’oci i esbarjo per als treballadors, ja que, a un preu assequible, es podia gaudir d’espectacles de tota mena, sobretot de pedagògics que enriquien la cultura popular. El Casino l’Aliança i el Centre Moral han forjat gran part de la història cultural del barri i han arribat fins als nostres dies. I és que la seva trajectòria, actualment, conviu amb escenaris més nous com la Sala Beckett o propostes com el Festival Escena Poblenou. I és que es podria dir que el petit Broadway del Poblenou és passat i és present.

El teatre del barri i pel barri

Centre Moral i Cultural del Poblenou. Cristina Campoy pentinant una actriu per a la representació de L'estel de Natzaret (2010). Foto: Arxiu Històric del Poblenou.
Centre Moral i Cultural del Poblenou. Cristina Campoy pentinant una actriu per a la representació de L’estel de Natzaret (2010). Foto: Arxiu Històric del Poblenou.

L’any 1910, al carrer Pujades tocant amb la Rambla, s’hi col·locà la primera pedra del Centre Moral i Cultural del Poblenou i, des d’aleshores, la seva tasca en el camp social, educatiu, cultural, esportiu i lúdic no s’ha aturat. Tal com explicava Josep Ignasi Gras, membre de l’Arxiu Històric del Poblenou, durant l’època de constitució del Centre, “és considerat com a zona preferent de pastoral catòlica, pel predomini de la classe obrera, amb una important influència anarquista i, no s’ha d’oblidar, l’arrelament d’una comunitat protestant”. El cert és que la creació d’entitats d’aquesta mena tenia per objectiu contrarestar les “males influències” cap a la societat obrera, però, vist amb perspectiva, el Centre sempre s’ha mostrat amb un esperit obrer i al servei del barri, ja que la batuta precisament l’han portada els poblenovins. I és precisament aquest tarannà d’ajuda al poble i d’autosuficiència el que ha arribat fins als nostres dies, un fet que es pot veure clarament a través de la seva activitat teatral.

La Sara Vendrell és membre del grup juvenil de teatre del Centre i des de ben petita que el practica. Explica que l’activitat sempre l’han dirigit els socis i les sòcies del centre. Ara, sent adulta, el funcionament és una mica diferent: “algú interessat a fer una obra, la proposa a la junta i s’aprova, es comença a moure fils per agrupar qui formarà l’equip i a què es dedicarà cadascú. La diferència de quan ets petita és que ara és més participatiu i has de posar més de part teva, ja que ens ho fem tot nosaltres de manera totalment voluntària”. Així doncs, el funcionament del Centre Moral sempre ha sigut un fes-t’ho tu mateix en tota regla.

Des de lectures dramatúrgiques, a musicals com Mamma Mia, Jesucrist Superstar, El despertar de la primavera, Nit de Sant Joan, etc.; o obres clàssiques com El Tartuf, Don Juan Tenorio, L’Estel de Natzaret o La Casa de Bernarda Alba; i de més actuals com El Crèdit o Art, el Centre sempre ha representat peces teatrals variades a un preu assequible per a tothom: les entrades no superen els 15 € de cost. El seu model de teatre, igual que quan va començar, continua sent del barri i per al barri. Un camí que no han seguit tots els teatres del Poblenou.

Un punt de trobada, un referent

Festa Major. Els castellers de Barcelona davant el Casino L'Aliança del Poblenou. Pregó de la periodista Silvia Coppulo (2011). Foto: Arxiu Històric del Poblenou
Festa Major. Els castellers de Barcelona davant el Casino L’Aliança del Poblenou. Pregó de la periodista Silvia Coppulo (2011). Foto: Arxiu Històric del Poblenou

Quan un queda a la rambla del Poblenou, gairebé sempre escull el punt de la rodona de la Rambla on es troba el Casino l’Aliança i el Tio Ché. I és que des que hi és construït (1929) ha marcat un punt de referència al barri. També diu molt que, des de fa anys, el pregó de les festes majors s’hagi fet allà. El Casino és un dels grans punts neuràlgics del barri que ha marcat la vida lúdica, recreativa i cultural dels veïns.

L’entitat, com el Centre Moral, va néixer per cobrir unes necessitats socials i culturals pels obrers. Avui dia, d’aquest passat més col·lectiu, han sobreviscut les activitats internes pels socis. Tanmateix, en l’àmbit cultural, les propostes que es porten dalt dels escenaris són més aviat externes. I és que, tal com deien Raimon Bonal i Josep M. Huertas, exmembres de l’Arxiu Històric del Poblenou, “el Casino l’Aliança ha mantingut a empentes i rodolons la presència social al Poblenou”.

Actualment, en l’àmbit cultural, el Casino es mostra com un espai obert a propostes de tota mena: concerts de música catalana tradicional i actual, musicals contemporanis com ara Rent, cicles de cinema, espectacles de màgia com els del Mag Lari, musicals infantils, etc. Unes propostes que disten de les inicials del centre on, a preus populars, tothom podia accedir a veure obres de teatre de diferent caire. Són, doncs, unes actuacions que s’apropen a les d’un teatre privat, diferent del Centre Moral. Un model més semblant al de molts altres teatres de la ciutat o com el de la Sala Beckett del Poblenou.

Els obradors del teatre

17 Festival Escena Poblenou. Espectacle La Bugada de LaBuena Compañia, amb la participació de veïnes del barri no actrius (2018). Foto: Arxiu Històric del Poblenou.
17 Festival Escena Poblenou. Espectacle La Bugada de LaBuena Compañia, amb la participació de veïnes del barri no actrius (2018). Foto: Arxiu Històric del Poblenou.

Com un forn de pa que fa el seu producte creant-lo i formant-lo, així es presenten la Sala Beckett i el Festival Escena Poblenou, dues propostes més novells però ja consolidades.

L’any 2016 es va inaugurar al carrer Pere IV la Sala Beckett. Un edifici que connecta passat i present pel fet que aprofita l’estructura de l’antiga cooperativa Pau i Justícia. L’espai ofereix obres contemporànies en català sobre diferents temes que abracen l’actualitat i que són universals: l’avortament, el suïcidi, la guerra, l’amor, la discussió, etc. Des de la seva creació, l’any 1989, la Beckett s’ha mostrat com un espai obert a noves creacions escèniques de diferents àmbits i disciplines a través dels seus cursos, laboratoris i conferències, ja que precisament és una de les Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona. Oferint obres per a tothom a un preu de teatre privat, la Sala Beckett obre les portes a la imaginació dels autors i dona un espai a aquells que volent dedicar-se al món teatral, comencen a fer-se un lloc dins aquest món.

La Sala Beckett de nit, façanes de Pere IV i Batista. Antiga seu de la cooperativa Pau i Justícia (2017). Foto: Arxiu Històric del Poblenou.
La Sala Beckett de nit, façanes de Pere IV i Batista. Antiga seu de la cooperativa Pau i Justícia (2017). Foto: Arxiu Històric del Poblenou.

D’altra banda, des del 2001, al Poblenou s’engega el Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou, un festival d’arts escèniques de diverses disciplines amb l’objectiu d’implicar-se en la realitat social del barri i vincular-lo al teixit artístic. Des de la creativitat, el festival esdevé una eina per a l’empoderament de la ciutadania  que aposta per una creació emergent.

Tant si fa més de 100 anys que un teatre és al Poblenou, com si ha arribat al barri recentment, el cert és que el món teatral forma part de l’ADN de tot poblenoví. Els edificis i les històries ens acompanyen des de fa molts anys i, en l’actualitat, segueixen més vius que mai. A través de les seves diferents formes, un pot escollir el contingut al qual vol accedir. Aquesta és una de les grans riqueses del nostre barri, tenir un petit Broadway que ha garantit i continua garantint la cultura al Poblenou.

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies