El nou Port olímpic: una oportunitat per reobrir la ciutat al mar?

Adrià Font

Una mica d’història

El Port olímpic va totalment lligat a la història de la Barcelona olímpica i va ser un dels projectes emblemàtics de la reurbanització de la zona marítima del Poblenou, entre el que havia sigut el barri de barraques del Somorrostro i el Barri de la Plata, Els dos gratacels que l’esguarden, la Torre Mapfre i l’Hotel Arts, i el barri de la Vila Olímpica, representen l’entorn d’una zona renovada i moderna que pretenia obrir la ciutat al mar. Amb el temps, però, s’ha degradat i ha perdut part del seu esperit.  

El port va ser construït el 1991 per quatre reconeguts arquitectes: Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomenech. L’objectiu principal era crear un port esportiu per la ciutat, seguint l’aposta de la Generalitat de Catalunya de convertir la costa nord de Barcelona en una zona residencial i d’oci. Tal i com estava previst, l’estiu de 1992, va ser la seu de les competicions de vela esportiva dels Jocs Olímpics i al llarg del temps ha acollit diferents regates de vela de tot tipus. 

De quines parts consta?

Per descomptat la part central del port està inundada d’aigua i és on troben els vaixells, i als molls del davant, unes trenta empreses dedicades a la nàutica. El port consta de 756 amarradors i, per tant, té una capacitat per al mateix nombre de naus, que poden ser de entre set i trenta metres d’eslora. 

A banda d’això, el port està dividit en quatre grans zones. En primer lloc el dic de Marina, que continua el carrer Marina fins al final a partir de les dues torres olímpiques i acaba en una gran esplanada que actualment no té cap ús determinat. En segon lloc hi ha el Moll de mestral, que segueix la línia de costa, on s’hi troba un aparcament i, fins fa poc, els locals d’oci nocturn. Per sobre d’aquest nivell hi ha el passeig marítim del Port Olímpic que ofereix vistes als vaixells amarrats i al mar. En tercer lloc, el Moll de gregal, on hi ha restaurants tant al nivell superior com al d’arran de mar. Aquest moll llinda amb la platja de la Nova Icària i al final de tot hi ha el Centre Municipal de Vela. A continuació hi ha l’espigó exterior del port, també conegut com a dic de recer, que tanca el Port per fora i és un lloc habitual de passeig. 

Un passat fosc

Els ports sempre han tingut fama de ser espais al marge de la llei, de bandits i contrabandistes, i el Port Olímpic no n’és una excepció. En aquest cas, però, no ha anat associat al transport marítim de mercaderies, sinó a l’existència de multitud de locals d’oci nocturn, un al costat de l’altre, que han estat escenari d’incidents de tot tipus. 

Un dels casos més sonats és el conegut com a “Crim de la Vila Olímpica”, que va tenir lloc la nit de l’u d’abril de l’any 2000. Hi van participar fins a nou joves, tot i que finalment només van ser condemnats sis d’ells a diferents penes de presó. Aquell episodi va generar molta alarma perquè el jove va ser assassinat a cops de peu i va ser escollit a l’atzar. Un altre incident va tenir lloc el gener del 2016, quan persones de diferents clans gitanos es van veure implicades en un apunyalament mortal. Aquell fet va desencadenar l’èxode dels familiars dels assassins per por a represàlies per part de la família del mort. 

El juliol del 2019 també va morir un home arran d’una baralla a la sortida d’un dels locals del Port. El quatre de setembre del 2019 es va tornar a produir una mort violenta, aquest cop dins d’una de les discoteques del port, en el moment en què dues persones van intentar robar un telèfon mòbil i van acabar apunyalant una dona, que va acabar morint, i un dels vigilants de seguretat.

Aquests són alguns exemples d’episodis violents viscuts al Port Olímpic els darrers vint anys, però no tot han estat morts: les discoteques del port també han estat escenari d’agressions sexuals i homòfobes de diferent tipus. A banda d’aquests delictes contra les persones, també hi ha hagut problemes amb l’incompliment de l’horari de tancament o l’excés d’aforament, que ha portat a l’Ajuntament a obrir diferents expedients i, inclús, a haver de precintar alguns locals. 

Imatge del passeig marítim. Font: www.barcelona.cat

El nou projecte

Aquesta situació descrita va portar, entre altres motius, que l’Ajuntament de Barcelona, ja el 2014, comencés a repensar el paper del Port Olímpic. Amb el pas del temps ha anat concretant el plantejament fins a dissenyar una proposta aprovada el 2018 al Ple municipal que parteix d’un triple objectiu: generar un nou model d’usos i activitats on l’esport nàutic recuperi protagonisme, millorar la integració del port amb la ciutat i, finalment, garantir una gestió municipal directa. 

Això passava per no renovar les concessions dels locals nocturns del port. Efectivament, el sis de febrer de 2018 l’Ajuntament va fer públic que no renovaria les concessions que acabaven el 2020, fet que es va trobar amb la resistència dels mateixos negocis, alguns dels quals es van negar a entregar les claus dels establiments. De fet, el cas va acabar als tribunals i el jutge va ordenar-ne el desnonament. Paral·lelament a aquesta actuació, l’Ajuntament va aconseguir que la Generalitat, que n’és la titular, cedís, aquest passat 2020, la gestió íntegra del port al consistori. 

A la tardor del 2020 ja van començar les primeres actuacions de reforma del port, sobretot a la part del passeig marítim. Un dels objectius clau és reobrir el port al veïnati, en aquest sentit, l’actuació al passeig és primordial. És per això que s’està eliminant el pàrquing de cotxes,que passarà a ser part del passeig. Així mateix, es preveu que els locals on abans hi havia els bars musicals i les discoteques passin a ser espais d’economia blava, un concepte en voga els últims anys que es refereix a l’aprofitament dels recursos marins per impulsar un desenvolupament econòmic circular i no contaminant. Tot el procés de reforma ve detallat en el Pla Director Estratègic del Port Olímpic que també preveu eliminar els cotxes -principalment taxis- entre les dues torres olímpiques i crear un espai de vianants que configuri una gran plaça. Aquesta ocuparà bona part dels 10.000 m2 que es preveuen per al veïnat.

Altres actuacions actuacions que hi ha previstes són l’ampliació del Centre Municipal de Vela i la construcció d’un Centre Municipal d’Esports Nàutics. També està projectat un Centre de Divulgació de Coneixement del Mar. El macroprojecte, que acabaria el 2022, també preveu facilitar la connexió de la ciutat amb el port obrint un nou accés des de l’Avinguda del Litoral,paral·lela a la Ronda Litoral. Aquesta connectarà amb el nou passeig que es troba al nivell del mar. Finalment, també estan previstes millores en l’espigó exterior del port (el dic de recer) i els dics submergits que protegeixen el port dels temporals, ja que en els darrers anys les onades han arribat a sobrepassar-lo. 

Passeig marítim per la part superior. Font: www.barcelona.cat

Què en pensen els veïns i veïnes?

L’Associació de Veïns i Veïnes de la Vila Olímpica ha estat un dels actors principals en la reforma del Port des dels seus inicis. Ja l’any 2000 va intentar promocionar la creació d’un nou Pla d’usos perquè consideraven que l’espai estava desbocat i es volia reconduir la situació. Aquell pla no es va aprovar, però amb un crim al port el 2004 van saltar totes les alarmes i el 2006 es va acabar aprovant.

Aviat va quedar demostrat que amb el Pla d’usos no n’hi havia prou i, el 2016, amb l’inici del Pla Director Estratègic es comença a enfilar la transformació que s’havia reivindicat. El president de l’AAVV de la Vila Olímpica, Jordi Giró, destaca que un element important d’aquest procés de transformació és que s’està fent amb l’acord de tots els grups municipals del plenari. Quan es va votar la cessió del Port de la Generalitat a l’Ajuntament la proposta va ser aprovada per unanimitat. 

Giró afirma que el paper de l’AAVV ha estat fer prevaldre que el port formava part del barri i que tenia una activitat que el posava d’esquena a la ciutat. Per això, l’associació ha treballat activament en totes les comissions que ha impulsat l’Ajuntament. Comenta que no ho han fet només des de la protesta sinó també des de la proposta i fins i tot afirma “hem estat el nucli del canvi”.

Recorda especialment els anys 2010 i 2011 perquè en aquesta època hi va haver molta inseguretat, especialment robatoris amb violència, que van afectar sobretot al veïnat. Giró explica que no era mer vandalisme sinó que hi havia sectors que controlaven aquell espai, i que inclús, s’hi estava desenvolupant la prostitució. En aquell moment es va haver de crear un operatiu policial important ja que es va constatar que aquell era un “punt calent”. Des de llavors, amb el creixement del “turisme de borratxera” i el fet que diferents locals tenien diverses llicències (de restaurant però també de discoteca) la situació es va agreujar.  

Tot i que no va ser fins el passat febrer que es van entregar les últimes claus dels locals d’oci nocturn, a dia d’avui ja estan tots buits i tapiats i s’està treballant en les concessions pels locals d’economia blava, indústria i formació. A partir d’ara, l’objectiu és que el nou projecte sigui explicat a la ciutadania, no només de la Vila Olímpica, sinó de tot el Poblenou i la resta de la ciutat. Per això des de l’associació veïnal estan preparant una exposició. 

No hi ha dubte que la nova etapa del port suposarà un canvi substancial en els usos i en l’estructuració de l’espai públic, i que això generarà una dinàmica positiva de cara al veïnat. Tot i així caldrà veure si realment els canvis proposats, i ja en marxa, serviran perquè la ciutadania aposti per fer ús d’un espai que porta molts anys orientat al turisme i a l’oci nocturn, o seran mers canvis estètics que no generaran una transformació real en la vida del port i en la relació del veïnat.

Imatge del futur Passeig Marítim. Font: Ajuntament de Barcelona

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies