David Escudé: “Cada mandat és difícil perquè els veïns són inconformistes”

Entrevista a David Escudé, regidor del Districte de Sant Martí i membre del PSC

Jaume Martin Raya

Una Barcelona que als seus ulls creixia cap al progrés, un interès personal per la política, la lectura de la premsa escrita, un pare sindicalista i l’estudi de dret per vocació van portar a un jove David Escudé a inscriure’s a les joventuts socialistes. Avui en dia, després d’una dècada present en llistes municipals del PSC, el regidor del Districte de Sant Martí i d’esports de la ciutat natural del Clot-Camp de l’Arpa, afirma que “participar de la res pública és la millor manera d’aconseguir canvis”. Amb 46 anys acabats de fer diu haver après a valorar la gestió pública que aconsegueix transformar i a pensar abans de parlar.

Dins del districte de Sant Martí hi ha realitats molt diferents, com és ser-hi regidor?

La política és un aprenentatge constant. És ben cert que Sant Martí és el districte més ric en aquest aspecte, amb 10 barris molt diferents. De Diagonal Mar al Besòs hi ha necessitats molt diferents a pocs metres de distància. Cal fer accions específiques adaptades a cada necessitat, però alhora hi ha actuacions que afecten a tothom per igual, com per exemple aquelles en matèria de mobilitat. Soterrar la gran via a les Glòries té un efecte per qui necessita passar-hi caminant o en bici per anar a treballar, accions sobre la ronda litoral permeten un millor accés al litoral, també sigui per motius laborals o d’oci. Amb la transformació de la Verneda la connectem amb Sant Adrià i tot el seu entorn. Aquestes actuacions afecten a tothom per igual.

Les polítiques per afavorir a uns sectors no poden ser percebudes com un atac cap a privilegis de l’altre?

Som un govern d’esquerres, per tant, igualar és una de les nostres màximes. Que els rics, o el sector que sigui es pugui sentir atacat, forma part de la política, però la realitat és que no fem mesures en contra de ningú, només busquem polítiques per afavorir.

Al final el més important és ser coherent amb fer allò per què t’han votat que facis.

David Escudé a la Seu del Districte de Sant Martí. Font: imatge pròpia

En què pensa quan sent dir ‘Poblenou’?

Penso en les paraules gran barri, autèntic. Poblenou i Clot som rivals però amb molts aspectes en comú, com l’autenticitat. També és un barri potent, des del punt de vista veïnal, cada mandat és difícil perquè els veïns són inconformistes.

Governar-hi s’assembla més a una cursa de cent metres llisos o a una marató?

Molt bona pregunta per a algú que corre maratons! Diria què és un punt mig, una mitja marató. Sense cap mena de dubte és un esforç llarg i constant, però la pressió veïnal i de les entitats fa que calgui actuar en algunes coses de manera immediata i a curt termini, per tant, també té un punt de velocitat.

Podria destacar alguna acció concreta sobre el barri amb vostè al govern?

El Gran Poblenou (de les Glòries al Fòrum, aproximadament) té moltes transformacions i necessitats. De la transformació de les Glòries a la necessitat de més infraestructures per l’esport, passant per altres accions com recuperar la Casa de la Granota. És com anar cosint amb una puntada rere l’altre per fer polítiques que humanitzin, reformulin el litoral o permetin guanyar habitatge, etc.

Què aporta el 22@ al barri?

Llocs de treball. Soc conscient que el meu concepte del 22@ és diferent que el d’algunes entitats.


El regidor de Sant Martí a la balconada de la seu a la Plaça Valentí Almirall. Font: imatge pròpia

Aquests llocs de treball són per a gent del barri? Responen a les necessitats de la població?

Poblenou, igual que Barcelona, té gent molt diversa i entre això també està els molts perfils professionals que alberga, que estic segur que tenen oportunitats i cabuda al 22@. També el tipus d’empreses que hi ha s’han diversificat i també ofereixen més diversitat.

Aquesta diversificació d’empreses de la que parla també inclou empreses com Glovo, amb sentències judicials i processos judicials que, com a mínim, posen en dubte la seva ètica.

Quan el 22@ va començar no hi havia aquest tipus d’empreses. No vull entrar-hi massa, però no m’agrada la relació laboral que proposen, crec que els treballadors haurien d’estar contractats. De totes maneres això no correspon al districte, no és cosa meva quines empreses van al 22@. Val a dir que crec recordar la dada que durant la crisi del 2008 uns dels barris que menys van patir les conseqüències va ser el Poblenou i, en part, va ser gràcies a la influència del 22@ (la realitat és que al Poblenou va ser el barri amb la Renda Familiar Disponible Bruta en el període 2008-2013, però en alguns barris com Sarrià, Les Corts o Gràcia aquesta va augmentar).

Com a regidor d’esports m’agradaria que també hi hagués empreses del sector esportiu que vinguessin al 22@.

Creu que els Jocs Olímpics van plantejar un urbanisme que ha afavorit efectes negatius pels barris com la gentrificació?

No ho comparteixo. Crec en el progrés, recordo com quan era petit baixàvem i no hi havia res per veure, tot era gris. Es va humanitzar la zona. Alguns crítics del moment han canviat d’opinió anys després. No soc urbanista, però he vist com la Vila Olímpica ha sigut un exemple a seguir, com han vingut de fora a veure-la per imitar-la. Tampoc soc arquitecte ni sabria dir si els pisos podrien estar millor o no, o si el preu en el moment era l’adequat o ha evolucionat, però ha sigut bonic veure com el barri ha crescut: abans necessitaven escoles bressol i ara les demandes són de residències per a gent gran.

David Escudé, regidor del districte de Sant Martí. Font: imatge pròpia

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies