Les altres cases de l’Assumpta

Maribel Rosselló

Al capdavall de la Rambla roman tancada, tapiada i cada vegada més anecdòtica, la casa de l’Assumpta. Una casa que, viscuda, era testimoni d’un barri que a manera de mosaic d’episodis diversos s’esforça per mantenir la seva memòria. Raó que va portar a moltes, en morir la seva entranyable veïna al maig de l’any passat, a mobilitzar-se i aturar el seu enderroc.  

Però no ens enganyem. Mantenir la casa té poc cost per a l’Ajuntament i a partir d’una decisió de caire popular i de bon resoldre, pot tapar el problema de fons: la fragilitat de la memòria i de la història del barri que significa la casa de l’Assumpta. O millor dit, tantes cases de l’Assumpta que hi ha arreu del barri, tan fràgils i febles com la primera.

La condició de barri servidor de la ciutat, que ha anat acollint aquells equipaments, activitats o serveis molestos, n’ha configurat la memòria i fisonomia. Cases menestrals i passatges enmig de fàbriques i magatzems, petites cases de veïns al costat de naus i edificis industrials darrera el cementiri o resseguint els carrers que travessen, com Pere IV, són referents fonamentals que han configurat el barri. 

Una idiosincràsia que des de les administracions s’ha obviat, entestades en generar sol per a grans operacions urbanístiques i econòmiques i en fer passar els carrers de la trama de l’Eixample sigui quin sigui el cost. Unes administracions que no valoren aquest llegat i han estat incapaces de crear instruments urbanístics que permetin l’actualització i transformació del barri més enllà de l’enderroc sistematitzat. No s’han sabut desenvolupar projectes marc que atenguin les cases com les del barri de La Plata, Trullàs, passatges Klein, Morenés i tants d’altres no de manera aïllada i segregada, depenent del projecte concret per a les illes respectives, sinó com un pòsit de memòria i cultura material. Unes cases, passatges i entorns  que han de ser ben tractats en el seu conjunt com a part d’un ecosistema urbà que defineix el barri i la ciutat.  

I d’això va aquest escrit, de la necessitat d’aixecar la veu per tantes altres cases de l’Assumpta. Una veu que s’alça per preservar aquestes cases dins d’un teixit social real i viscut, no com a petits parcs temàtics que eixuguen responsabilitats i banalitzen els testimonis i la història veïnal.

La casa de l’Assumpta decorada i homenatjada dies després de la mort de la seva propietària. Font: Montse Claverol

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies