Pintada d'Algunes Llibertàries del Poblenou (ALP)al passatge Masoliver. Foto: cedida.

Algunes Llibertàries del Poblenou neix per solucionar “la manca d’espais llibertaris al barri”

Algunes Llibertàries del Poblenou (ALP) ha pres l’eix cultural en les seves primeres actuacions per posicionar-se com a nou espai polític

Jimmy Martín Raya

Algunes Llibertàries del Poblenou sorprenia setmanes enrere al barri amb una sèrie de pintades on es llegien les seves sigles ALP. D’aquesta manera es volien donar a conèixer al barri, juntament amb el cicle Novembre Llibertari, com a carta de presentació i com a presa de contacte amb el veïnat.

Si us sembla bé, comencem pel principi. Com sorgeix la iniciativa?

Som uns quants joves que ens hem conegut arran del Sindicat de l’Habitatge. Hi ha molta gent molt diversa al barri, i espais també diferents, però faltava un espai llibertari. Vam decidir materialitzar aquest espai. Podríem parlar de precedent amb la projecció del documental ‘El Entusiasmo‘, també llavor de l’actual exposició. Aquell dia palpem una certa inquietud llibertària, i passat l’estiu, ja al setembre, decidim començar.

Què sou exactament? No us anomeneu assemblea, que seria el més comú

Ara mateix som un grup de persones afins, amb il·lusió i ganes. Emprem el mètode assembleari, però no ens veiem anomenant-nos així, cal feina abans per fer-ho. Sí que tenim ganes de trobar-nos i veure si hi ha gent que s’hi sumi, per això de moment el nom d’Algunes Llibertàries del Poblenou.

També notem que, després de la pandèmia, tenir un espai on reunir-se presencialment s’agraeix molt. Partim de la motivació, la il·lusió, les ganes de descobrir, la curiositat, la inquietud per formar-nos i tenir debats. També volem equivocar-nos en debats, conscients que ens queda molt per aprendre i molt per discutir.

Pintada amb proclama política d'Algunes Llibertàries del Poblenou (ALP). Foto: cedida.
Pintada amb proclama política d’Algunes Llibertàries del Poblenou (ALP). Foto: cedida.

Quines línies de treball teniu plantejades?

Hem començat per l’eix cultural, perquè és el que ens venia més de gust i considerem que la resposta és positiva. Tot el que tenim al cap són activitats molt obertes i per a tothom, no necessàriament per a persones que s’identifiquin com a llibertàries.

En el termini immediat estem enfocades a tirar endavant el Novembre Llibertari, un cop acabi ens centrarem en els debats interns i en formar-nos.

Quins debats?

Primerament, aspectes organitzatius i estratègics, però també pensar com actuar davant les noves incorporacions o veure quina és la resposta del barri. També hem de fer formacions en temàtiques concretes.

Créixer en el número d’integrants està entre els vostres objectius?

No ho hem parlat ni discutit encara, per tant no pot ser un dels nostres objectius. Tenim clar que som un espai obert, qui vulgui pot entrar, però no pretenem ser un gran front ampli.

També cal tenir present que els nostres primers passos estan basats en la confiança prèvia entre unes persones que ja es coneixien. Sí que s’ha afegit gent des de la primera assemblea, i hi ha gent que és propera a la nostra òrbita —com per exemple les veïnes que han cedit el material per l’exposició ‘Els anys de l’entusiasme’—, però ara per ara, ser més no és una prioritat.

Logo d’Algunes Llibertàries del Poblenou al Mercat de la Unió. Foto: cedida

Quina visió teniu del moviment llibertari ara mateix a Poblenou? Perquè la sensació és que havia gairebé desaparegut…

Nosaltres estem a La Flor de Maig, que és referencial per a molts col·lectius de molts tipus, com per exemple el Sindicat d’Habitatge i la Xarxa d’Aliments. Aquests dos són espais molt amplis i amb gent de tots els colors. Al final aquests espais pretenen, i nosaltres també, posar en pràctica el més bàsic de la solidaritat i el suport mutu. Aquestes pràctiques no són exclusives de cap etiqueta, però el moviment llibertari, com nosaltres l’entenem, es basa en això.

Hi ha gent en espais del moviment veïnal poblenoví que són d’antigues associacions llibertàries, història del barri que coneixem, però que no hem viscut. Aquestes persones han estat organitzades durant anys, però no en un espai pròpiament llibertari o anarquista. Mentrestant, altres tendències polítiques sí que han estat organitzades. Això ha fet que el moviment llibertari s’hagi mantingut en xarxes més informals, com en el seu moment Casa Àfrica o els horts. Nosaltres ara mateix som totes joves i ens ve molt de gust tenir relació amb les més grans, perquè per la seva experiència segur que en podem treure molt. Volem crear un espai recíproc, encara que a vegades és difícil ajuntar generacions.

Tot plegat també té a veure amb la punxada del moviment llibertari en general, fruit de la repressió com en el cas pandora i del descrèdit per part dels mitjans i d’altres tendències polítiques.

LA RAMBLA DIARI

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Acceptar Llegir més

Avís legal i Política de Cookies